L'edifici UAB-Casa Convalescència

Casa Convalescència és un dels edificis del recinte de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i constitueix una de les darreres obres del Modernisme català. La seva construcció va ser dirigida per Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Montaner.
Pere Domènech va col·laborar amb el seu pare i el va substituir en la direcció d'obres dels pavellons inacabats o per començar, com és el cas de Casa Convalescència.
Tot i que en el projecte inicial Lluís Domènech i Montaner tenia previst de construir un edifici per als serveis generals de l'hospital, tallers de manteniment i safareig, finalment el pavelló de Casa Convalescència es va destinar a hostatjar els malalts terminals i l'església.

L'any 1969 es va concedir a la Universitat Autònoma de Barcelona la utilització de l'edifici per desenvolupar-hi diverses activitats acadèmiques, fet que va consolidar la presència d'aquesta universitat a la ciutat.

Actualment, Casa Convalescència és la seu de la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona, de les seves fundacions Doctor Robert i Biblioteca Josep Laporte, d'UAB Idiomes Barcelona, de la delegació de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UAB i la seu a Barcelona de l'Escola de Doctorat i de Formació Continuada.

A UAB-Casa Convalescència s'hi fan cursos de formació continuada, d'idiomes moderns, mestratges, seminaris i conferències sobre les diverses àrees del coneixement, especialment les relacionades amb les ciències de la salut i la vida.
A més, UAB-Casa Convalescència ofereix la possibilitat de llogar els seus espais per organitzar-hi congressos, convencions, seminaris i tota mena de reunions. L'Agència de Promoció d'Activitats i Congressos UAB Campus col·labora en l'assessorament, suport i organització d'aquests esdeveniments.
La instal·lació, dotada amb les més modernes tecnologies de la informació i la comunicació, disposa de servei de càtering i del restaurant-cafeteria Arc's.

UAB-Casa Convalescència, amb una superfície de 6.245 m2 distribuïts en tres plantes i soterrani, és un edifici singular tant pels seus equipaments com per la seva arquitectura, rica en elements modernistes com ara els vitralls que il·luminen l'entrada monumental i la capella o els arrambadors de maòliques que guarneixen totes les sales de la planta baixa.
L'edifici guarda, a nivell estructural, la tradició catalana modernista de sostres formats per voltes de maó de pla i biguetes metàl·liques que tensen els arcs resistents rebaixats, construïts d'obra vista a sardinel.

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau es projecta a finals del segle XIX per pal·liar la mancança hospitalària de la ciutat. El creixement de Barcelona i els avenços en medicina anaven fent obsolet l'antic Hospital de la Santa Creu, de l'any 1401.

La construcció d'un nou i modern hospital va ser possible gràcies al llegat del banquer i mecenes Pau Gil, que va oferir més de tres milions de pessetes per construir un recinte sanitari a Barcelona. Després d'anys de negociacions, es va arribar a un acord per edificar un nou i únic edifici, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

L'Hospital es va emplaçar en uns terrenys situats entre els que llavors eren els suburbis d'Horta, Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals i Gràcia, i tenia una capacitat per a 1.000 malalts. Les obres van començar el 1905 i es va inaugurar el 1930.

L'arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) es va encarregar del projecte, un projecte que ha fet de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau l'edifici civil més rellevant del modernisme català.
Aquesta és l'obra més ambiciosa de l'arquitecte, de qui també cal destacar l'Institut Pere Matas (Reus, 1897), la Casa Navàs (Reus, 1900), la Casa Thomas (Barcelona, 1899), la Casa Lleó i Morera (Barcelona, 1902), la Fonda Espanya (Barcelona, 1902), el Palau de la Música Catalana (Barcelona, 1905) i la Casa Fuster (Barcelona, 1908).

El conjunt hospitalari va ser declarat Monument Històric Artístic el 1978 i Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.